O vento mareiro ven
brua que brua, do mar,
cuturrar coa sua testa
a testa da Terra Cha.
¡E fai tremer as frores!
Ás vegadas ven de lonxe,
d-aló das ribeiras do Eo.
E noutras vegadas ven
d-alá do mar de Viveiro.
¡E fai tremer as frores
O vento mareiro ven.
Ven o ventiño mareiro,
brua que brua, bruando,
suas mensaxes de medo.
¡E fai tremer as frores!